Collège Samuel de Missy
IES Josep Miquel Guàrdia
Liceo Linguistico, sez. staccata Liceo Classico “G. Leopardi”
Radyr Comprehensive School
Rsg de Borgen
Salzmannschule Schnepfenthal
1ο ΓΕΝΙΚΟ ΛΥΚΕΙΟ ΤΡΙΑΝΔΡΙΑΣ 1st lyceum of Triandria
IES JOSEP MIQUEL GUARDIA
Francina Fortuny , Nayara Castellano i Roser Gomila 3rESO
My name is Pedro Pons Riudavets and I’m 86 years old. I was born in Migjorn Gran in 1923, but today I live in Maó. I am retired and I have got 4 daughters. I became the head of the telegraph head office in Maó and I was responsible for all the offices in Menorca. Here you have the interview to this man who knows about the changes in telecommunications.
Here you have the interview to this man who knows about the changes in telecommunications.
•Ens pot explicar exactament la seva professió?
La meva carrera consistia en la comunicació; aquesta em va costar 7 cursos. En aquells temps no existia cap més mètode, per comunicar-te amb algú de fora, que enviant telegrames o cartes. Vaig començar en el cos general tècnic i amb els anys vaig anar pujant petits escalons fins a obtenir un dels càrrecs més importants: cap del centre provincial de telecomunicació de Maó, això implicava comandar tota Menorca. Per donar-me la possessió d’aquest gran càrrec, el director general de Madrid va venir a Menorca, aquell dia va ser quan vaig jurar un gran secret pel càrrec que havia de desenvolupar.
• Quina evolució ha viscut vostè amb els telègrafs?
Primer empràvem l’alfabet Morse, que consistia a transmetre una sèrie de sons, amb un aparell anomenat també Morse, que arribaven fins el lloc on la persona volia. Quan arribava, el telegrafista que ho rebia ho feia amb punts i ratlles i ell ho havia de traduir en lletres per poder enviar després el missatge al seu destinatari.
Més tard es va introduir un altre aparell que ens permetia fer la feina amb més tranquil•litat; l’aparell Hughes . Aquest permetia que el missatge arribes i pogués ser imprès damunt cinta. Però després, el cap de pocs anys, va arribar el Baudot sobre el 1879, un sistema francès, aquest era manejable amb una mà tan per lletres com per nombres i era molt més eficaç.
Després hi va haver un gran canvi, va arribar el teleimpressor , un aparell que devora tots els altres que havíem emprat aquest suposava una molt millor feina aquest va ser emprat durant molts d’anys.
• En l’actualitat encara queden algunes restes de l’alfabet Morse?
Sí, encara que molta gent no ho sap, avui en dia podem escoltar Morse. Segur que pocs saben que en alguns telèfons mòbils la senyal del missatge significa “sms” (pi pi pi piiii piiii pi pi pi) que traduït a l’alfabet Morse són: ... (s)_ _ (m) ...(s) També en algunes emissores de ràdio, com la cadena SER en el programa El Larguero quan en alguns dels partits que emeten fan un gol es pot sentir la paraula “gol” amb l’alfabet Morse.
• Quin procés havia de seguir la gent per enviar un telegrama?
Quan algú volia enviar un missatge urgent, es dirigia a telègrafs on demanava el telegrama que volia enviar i des d’allà el telegrafista s’encarregava que el missatge arribés al lloc de destí.
•Quant temps tardava en arribar un telegrama al seu destí?
Això no es podia saber mai , tan podia ser unes hores com dos dies, però mai més de cinc dies.
•Quin era el seu cost?
Els telegrames es cobraven per paraules, cada paraula tenia un cost, i depenent de quantes paraules tingués el preu pujava.
•Amb tants anys de feina i tanta experiència haurà viscut moltes anècdotes. Ens en podria explicar alguna?
Sí, si que n’he viscut unes quantes. Record molt una vegada que va venir una dona a Telégrafos que volia enviar un telegrama al seu nét que era soldat i amb el telegrama li volia enviar unes sabates i jo que en aquell moment estava fent de telegrafista li vaig contestar que no era possible enviar unes espardenyes però la dona insistia així que li vam haver de dir que les penjaríem al cable per si amb un poc de sort hi arribaven.
