INTERVIEW TO ALBERT MORAGUES : first part

Com és que va escollir dedicar-se a la política?

No ho vaig decidir, va venir així. Jo form part de la generació que varem viure la transició política, i això ens va marcar molt. Per nosaltres, que varem viure els darrers anys del franquisme, la participació era gairebé una obligació però no tant perquè penséssim que havíem de fer política, sinó que pensàvem que havíem de normalitzar el país. Nosaltres no podíem llegir el que volíem, no podíem anar al cinema quan volíem i, a més, abans d’anar al cinema, havies d’anar a l’església a veure quina qualificació moral tenien les pel.lícules i si n’anaves a veure alguna no adequada per a la teva edat podia venir un policia i dur-te al calabós... Nosaltres volíem ser com els francesos, anàvem a França i dèiem, mira tu, el que poden fer aquesta gent. Jo vaig començar a fer política als disset anys quan en Franco era viu encara amb la única idea de normalitzar la situació del país, i així vaig estar 17 anys dedicat a la política i sindicalisme amateur. Llavors , quan tenia 34 anys , vaig entrar a formar part de llistes institucionals, a l’any 87. I a partir d’aquí vaig seguir amb la política, sempre amb la idea de que era una situació provisional, el que passa és que les coses venen una darrera de l’altra i quan et dones compte, dus, com jo, 22 anys de política activa professionalitzada.

Li ha costat molt arribar fins a on ets ara?

Bé, m’ha costat molt temps. La política és una activitat molt dura... jo tenia un amic que sempre deia que la política és una maquinaria que té de combustible carn humana, capola a la gent...mantenir-te en política es difícil, perquè sempre hi ha com es diu vulgarment "mes culs que cadires". La política és una activitat molt competitiva, tothom està atent per les teves possibles errades i a més es difícil compaginar la vida professional amb la personal, tot i que no es el mateix ser regidor d’un ajuntament que diputat al Govern Balear. A més, no és una feina segura, ja que molt polítics duren molt poc temps, com haureu pogut veure últimament.

Per quins altres càrrecs ha passat abans de ser Conseller de la Presidència?

He estat conseller del Consell Insular de Menorca, president del Consell Insular de Menorca, diputat en el parlament de les Illes Balears, tres legislatures diputat nacional, assessor de la delegació del govern i ara duc quasi tres anys essent conseller de la presidència, i açò és un resum de 22 anys de política.

Quina és la seva tasca?

Som el qui duc els temes relacionats amb el parlament, la relació del govern amb el parlament és la meva feina i també la coordinació interna del govern. Fins ara era un govern de tres partits que anava des del centre regionalista (Unió Mallorquina) fins a l’esquerra (Esquerra Unida) i les posicions sempre s’havien de negociar, perquè cadascun pensava de forma diferent. Per exemple, imagina’t el que era un decret d’admissió d’alumnes d’un centre educatiu, UM defensava la escola catòlica i EU defensa l’altra extrem, l’escola laica. Aquesta unió a vegades no era del tot fàcil, ja que cada partit defensava les seves idees. Arrel dels esdeveniments que hi ha hagut darrerament la meva tasca ara és cercar la majoria parlamentària, perquè el nostre partit està en minoria. També faig com de “relacions publiques” amb els països estrangers, sobretot.

Quin horari de feina fa?

Bona pregunta. No ho sé... entre 12 o 15 hores cada dia però hi ha dies que n’he de fer més. Hi ha dies que m’aixeco a les vuit del mati i torn a les dues de la matinada. Ara bé, dit això, la meva sort és que jo faig aquesta feina i aquestes hores perquè vull i m’agrada. Perquè els obrers, per exemple, que fan unes 10-12 hores també ho fan i no ho fan perquè volen. I això deu ser molt “fotut”

Què és el més i el menys satisfactori d’aquesta professió?

Jo crec que tot és satisfactori. I el més satisfactori , pels qui estem en política, sigui el que sigui, és intentar fer coses que serveixin perquè els ciutadans visquin millor. Resoldre problemes que a la societat es plantegen i que no poden resoldre. La política teòricament és una activitat que intenta resoldre els problemes que la vida quotidiana planteja als ciutadans i això es satisfactori. Però hi ha comportament humans que malmeten això El pitjor és quan t’equivoques i prens decisions que no tenen els resultats esperats, llavors et sents malament.

Creu que algun dia tindrem un president de govern balear menorquí? Aspira a ser-ho vostè?

Sí, tindrem un President del Govern Balear menorquí, però jo, no aspiro a ser-ho.

Li agradaria seguir durant molts anys a la política?

Jo crec que, com he dit abans, la política et retira. Jo em pensava que no faria mes política, pensava que ja hauria acabat en l’anterior legislatura, i per una conjunció de circumstancies que es varen produir va fer que jo seguís. Jo vaig ser diputat a Madrid del 1993 al 2004 i pensava que ja no em dedicaria més a la política, però la vida política és una cosa que no et cansa mai de sorprendre, penses que ho has vist tot i cada vegada hi ha una situació nova, que t’agafa i té duu.

Si no s’hagués dedicat a la política, a que s’hauria dedicat?

Jo feia feina a un banc abans de fer política no professional, durant 17 anys, però no m’agradava gaire, però d’alguna forma m’havia de guanyar les garroves.

Com inverteix el temps lliure?

En tenc molt poc de temps, però quan tenc temps, normalment durant el cap de setmana, em dedico a la meva família i als meus amics. Quan tenia una vida més moderada, quan era diputat a Madrid em dedicava al que m’agrada: passejar, escoltar musica...però ara quasi no tenc temps de fer res.

Com és la seva vida enfora de la família?

La política està lligada a una agenda que et condiciona totalment la vida. Comença a les 8 i acaba quan acaba, però em tenc que repartir un poc també amb la meva família: tenc una mare que ja es molt gran, tenc dos nets.