INTERVIEW TO ANA JOVER MORRO

IES JOSEP MIQUEL GUARDIA

Ivan Barber i Aura Foguet 3rESOA

Ana Jover is 71 years old and lives in Maó. In this interview she is going to tell us about some anecdotes and experiences during the Spanish post-war. She is also going to explain to us how life has changed since then; so she will tell us about life then and now.

PREGUNTA: Hola Ana! Ens agradaria que ens contessis algunes coses sobre els canvis que tu notes des de fa temps fins ara i sobre la postguerra espanyola i sobre altres coses. Te sembla?

RESPOSTA: Clar que sí, començam.

P: Quin ha segut l’invent o avançament que més t’ha sorprès des que vas néixer fins ara?

R: Que ara a través d’Internet et puguin veure i parlar com si fos un telèfon. El mòbil també m’ha sorprès molt, perquè siguis on siguis estàs localitzable, abans ningú no en tenia i ara ningú pot viure sense ell. Abans quan el meu home Joan anava a pescar mai podia parlar amb ell, i ara amb el mòbil ja puc!

P: Avui en dia tots els fillets tenen el que volen, estan molt mimats i consentits... Què en creus de tot això?Amb que jugaves tu quan eres petita? No estaves consentida ni res de això, no?

R: La veritat és que mai he tingut misèria ni mai m’ha faltat res. He tingut “muñecas”, “cunes”, i altres joguets i després de jo els va aprofitar la meva germana. Abans regalaven tambors i trompetes i senties els fillets fent escàndol, i ara només regalen màquines, tot el que volen ho tenen, pens que és massa.

P: En aquell temps, tothom podia anar a escola? Tu hi vas anar? Explica-ho.

R: Abans hi anava la gent interessada en aprendre, gent que a casa seva veien que valia la pena que hi anessin si d’aquesta manera havien d’aprendre. El meu marit als set anys va començar a treballar al camp i no va anar a escola. La meva mare tampoc hi va anar perquè necessitaven més diners que no que la seva filla estudiés, però ella va tenir la sort que la seva família va obrir una botiga de comestibles i ella va fer feina allà, i amb el temps va anar aprenent a comptar.

P: Com vas viure la postguerra? Vas passar fam? I el Franquisme, et va afectar?

R: Jo vaig nàixer al 1938, quan la guerra civil estava a punt d’acabar i , per tant, sí, vaig viure la postguerra. No ens va anar malament ni varem passar fam, també varem tenir la sort que mon pare era carnisser i ell ens duia molta part del menjar. Teníem de tot. El Franquisme tampoc ens va afectar gaire, no varem tenir cap tipus de problema amb ningú de la família. M’agrada molt més la situació actual, amb en Franco t’ho havies de guardar tot i no podies dir el que pensaves, ja que si no et tancaven. Ara tothom pot dir el que pensa, pot ser del partit polític que vulgui i crec que està molt millor.

P: Quines diferències més importants veus entre abans i ara?

R: Que tenim de tot: rentadora, rentaplats... Abans ho fèiem tot a mà... Tant com va passant el temps anem progressant.

P: Com a dona, compara la situació d’ara amb la d’abans. R: Ara una dona té molta comoditat, la mateixa que un home. Abans les dones ho feien tot i ara normalment es reparteix la feina. Abans a la dona, normalment, la tractaven malament, com si només servíssim per netejar, i estar per casa; per sort això a mi no em va afectar molt i a casa meva em tractaven bé. Actualment una dona és igual que un home en la majoria de coses i per la majoria de gent, no per tota...

P: Quines coses canviaries d’ara per alguna cosa d’abans?

R: Sincerament, no canviaria res. Pens que tot és millor ara. Si que és veritat que prefereixo el sistema de doblers d’abans, ja que tot era més barat, encara que cobraven menys. El meu home i jo quan ens varem casar podíem passar la setmana amb 250 pecetes i això ara no és res, són menys de 2 euros, actualment això no et basta ni per comprar-te el berenar. Abans donàvem més valor a les coses i això ara no és així ni molt menys,això potser sí que ho canviaria. Però la misèria que alguns tenien abans no la canviaria per res, sort que no podrem tornar en aquells temps mai, ens tornaríem bojos tots.

P: Què creus que ha canviat de la situació passada a l’actual al seu poble?

R: Han canviat moltes coses, com per exemple el tema dels vehicles: abans quasi ningú en tenia, algun metge en tenia per si tenia que anar al camp a curar a algú, però excepte els metges, molts pocs en tenien; i actualment no es pot ni aparcar...

MOLTES GRÀCIES PER TOT!