Characteristics and historical influences of Menorcan folk music: origen of the song Horabaixa
It was thought for a long time that all the Menorcan folk dances and songs were completely based on Catalan and Mallorcan folk music and dances. Today, we know that this is not true.
Obviously, there are similarities and also some coincidences,as for example with some dances such as fandangos and jotas. But we can’t doubt that Menorca has its own folkore.
There are 7 different types of folksongs depending on their topic: religious chants for Christmas and Easter, lullabies, children songs, country charts, sea charts , romantic charts and collection of ballads.
The song we have prepared at school and we are going to sing in Waltershausen is called Hora Baixa;It is a lullaby. In English Hora Baixa means evening . The song comes from Mallorca and it was adapted by Menorcan people about the beginning of 19th century. Originally the song had three strophes but it lost two of them. Anyway we only sing the second paragraph that we can find in some popular compilations.
Durant temps es va donar per suposat que el conjunt de balls i cançons a Menorca eren una mena de sucedani de tot allò català i Mallorquí. Avui, podem afirmar que aquesta consideració està mancada de tota consistència. Òbviament les similituds hi són i també les coincidències, especialment els romanços que són poesies populars de tota la gent catalana, que ténen una àrea extensíssima de difussió. Això passa també amb certs balls com fandangos i jotes, comuns aiximateix, a d’altres regions espanyoles. No obstant això, el que és indubtable és que Menorca posseeix el seu propi folklore independentment de l’assimilat d’altres procedències nacionals i fins i tot estrangeres.
D’altra banda sembla clar afirmar que un ball o una cançó adoptats, amb les transformacions consegüents de la col.lectivitat que l’adquireix, sigui l’orígen llunyà o proper, la consideram tan legítima com la primera.
El fet que Menorca fou un poble eminentment mariner va propiciar relacions comercials amb multitud de països i civilitzacions i no és d’estranyar que arribassin a la nostra illa aires exòtics que degueren trobar bona acollida, molts dels quals s’oblidaren ja que ningú no els va transcriure. Donada la privilegiada situació geogràfica de Menorca i a causa de la importància estratègica del port natural de Maó, codiciat en altres temps per diverses potències europees, es dónen unes circumstàncies que no concurreixen a la resta d’Illes Balears; es tracta de les tres dominacions britàniques i la dominació francesa que es van donar al llarg del s. XVIII. Aquest fet va deixar clares petjades pel que fa al tema que ens ocupa, reflectint-se per exemple en l’anomenat Ball d’Escòcia que s’ha conservat en el poble d’Es Castell.
També presenta influències orientals i àrabs amb l’exemple carasterístic de certs girs com l’interval de segona augmentada, que el trobam en el típic glosat, mena de competició versificada a la que s’entreguen els glosadors o poetes populars, rivalitzant en inventiva en improvisar les seves gloses sobre un succés o tema qualsevol. Tenen el mateix origen els melismes que s’observen en algunes cançons de bressol i altres cants de la pagesia; així mateix s’aprecien influències gregorianes a certs cants religiosos.
Menorca tingué també un fort contacte amb el nord d’Àfrica desde començaments del segle XIX quan molts pagesos col•laboraren en la colonització d’Argèlia, fet que suposà influències mútues.
Dins el repertori popular menorquí podem establir set categories atenent a la seva temàtica: 1.Cants religiosos de Nadal i Pasqua. 2.Cants de bressol. 3.Cants infantils. 4.Cants de camp. 5.Cants de la mar. 6.Romancer. 7.Cants amorosos i humorístics.
La cançó que hem escollit per incloure en el projecte és una cançó de bressol: Hora Baixa. Les cançons de bressol amb les que les mares menorquines bressolaven els seus fills són hermosíssimes. Alguns dels seus motius melòdics són senzillament fascinants; és de plànyer que avui en dia aquestes cançons s’escoltin molt rarament. A Mallorca se les anomena Vou-Veri-Vou pel fet que Vou és sinònim de bressol. A la nostra illa, les persones majors les anomenen encara cançons de Noni-No, de fer noneta o també cançons de bres.
Amb el nom Hora Baixa se coneix a Menorca aquesta cançó que ens arribà gràcies a Pedro Riudavets d’Es Migjorn Gran i que és la transcripció amb la línea melòdica lleugerament modificada d’una cançó mallorquina anomenada Vou-Veri-Vou. Només la primera de les tres estrofes de que consta aquesta cançó, es canta a Menorca, pel que no hi ha dubte que les altres dues degueren oblidar-se. A l’Hora Baixa que nosaltres interpretam cantam l’estrofa que ha quedat a Menorca i afegim una segona estrofa que apareix a altres reculls de folklore menorquí.
