PLASTIC BAGS: DANGER OR COMFORT

IES JOSEP MIQUEL GUARDIA Maria Mercadal and Santi Mascaró

We are all aware of the fact that plastic bags harm the environment, but we still ask for them when we do our shopping; what would happen if suddenly we couldn’t get them any more?

Plastic bags are still widely used among consumers who do their shopping in both small shops and suppermarkets. This article deals with plastic bags in Alaior, Menorca.

Xerrar de les bosses de plàstic és un tema poc habitual en una conversació entre amics o familiars, ja que es troba que no és d’interès.

En canvi, utilitzar bosses de plàstic és un fet quotidià per a tothom, ja que: anem al supermercat i emprem bosses de plàstic; anem a la fruiteria i posem la fruita dins bosses de plàstic; comprem una revista embalada amb plàstic; anem a la carnisseria i utilitzem bosses de plàstic per la carn, però també safates de plàstic embolicades de plàstic; etc.

Tots aquests plàstics que utilitzem, la majoria no són reciclables i, per tant, no reutilitzables. La conseqüència d’això és que contamina al medi ambient, i de manera indirecta ens perjudica a tots. Per exemple, si estalviéssim una sola bossa de plàstic suposaria tenir 30 minuts d’energia per tenir encesa una bombeta de baix consum, és a dir, que deixar d’utilitzar moltes bosses de plàstic tindria una gran conseqüència positiva pel medi ambient, ja que estalviaria recursos naturals, despesa energètica i dificultats de gestió del gran volum de residus que generem cada dia. Us imagineu quants de minuts d’energia tindríem si deixéssim d’emprar les bosses de plàstic?

El problema, és que la majoria de les persones no pensa amb totes les conseqüències devastadores que dur utilitzar el plàstic. Per això, actualment hi ha un gran problema per reduir el plàstic, perquè encara la gent no està conscienciada i és molt difícil fer canviar un hàbit. Si es prohibissin les bosses de plàstic, com ha passat a altres països d’Europa, no hi hauria tanta contaminació en el món i això beneficiaria a tothom: a tots els éssers vius que habiten a aquest planeta, que abans era com un paradís i ara un lloc quasi inhabitable.

ANTONI AGUILÓ, DE LA COOPERATIVA SAN CRISPIN, EXEMPLE DE CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

SAN CRISPIN COOPERATIVE IN ALAIOR IS ONE EXAMPLE OF A COMPANY THAT IS FRIENDLY TO THE ENVIRONMENT Ens apropem a la cooperativa de San Crispín d’Alaior, per trobar-nos amb Antoni Aguiló, que és l’actual responsable de la cooperativa. Ens saludem i ens porta a la sala de reunions, on ens contesta amablement a un qüestionari que hem preparat.

Per començar, el més lògic és demanar-li, en aquests temps de desajust econòmic si estan notant la crisi: Toni Aguiló riu, i ens contesta “i tant que si! Si que la notem”. I és que, segons ell en els aspectes on més la noten és “en la mitja de tiquets, ja que ve la mateixa gent comparant les xifres del 2008 amb les del 2009, però compren productes més econòmics. Sobretot, deixen de comprar els productes que no són de primera necessitat, com el licor, perfumeria... en general, els productes que tenen un valor afegit (productes de marca)”.

Qüestionat ja pel tema de la crisi, passem a xerrar del tema de les bosses, que és el tema del nostre reportatge. La primera pregunta és, saber el cost de la bossa. Segons Aguiló, el cost és de “2 cèntims cada bossa, però de cada vegada, en comprem menys perquè volem deixar de comprar-ne”. En els establiments que regenta, no fa pagar les bosses als consumidors, i ens comenta que “ni ens ho hem proposat mai, posat que d’aquí poc, volem deixar d’emprar les bosses de plàstic per les bosses biodegradables”, a més, afegeix que “estem pendent d’un acord a nivell insular per poder començar a emprar les bosses biodegradables, però el problema són els costos”. I si els problemes són les lleis, Aguiló pensa que “s’està fent una llei, però el que passa és que les industries de plàstic n’estan en contra, encara que el Consell Insular està fent molta feina”.

Per últim, explica que “segons on estiguin ubicats els supermercats, la gent empra una cosa o una altre. Concretament, als supermercats de dins els pobles empren senalles, però als supermercats de fora dels pobles empren més la bossa de plàstic per comoditat”.

DID YOU KNOW THAT .........

Modbury (Anglaterra) va ser el primer poble d’Europa en prohibir-les.

A Irlanda han reduït l’ús en més del 95%.

A Dinamarca posaran un impost a les bosses de plàstic al 1994.

A Bangladesh, es van prohibir al 2002, quan van descobrir que van ser les principals culpables de impossibilitar el desaigua en les inundacions del 1988 i 1998.