IES JOSEP MIQUEL GUARDIA
Teresa Pons, sixth form
Sometimes we don’t value what we have: our family, our friends, people that we love. I think it’s necessary to realise how close people are important to us. We are so obsessed with material goods.
A vegades esperes molt una cosa, tant ho desitges, que quan ho tens no ho saps valorar.
En primer lloc els pares, sempre els veiem com una mala cosa, ja que sempre ens demanen coses que no volem contar-les, sempre ens priven de coses que ens agrada fer, moltes vegades ens duen la contra... però si te n’adones, sempre que els necessitem estan allà per ajudar-nos. Com a mínim en el meu cas, jo quan tinc un problema o un dubte si els hi dic m’ajuden així com poden i em donen consell sobre la seva experiència.
En segon lloc hi ha els amics, quan els tenim no hi pensem, però quan fa dies que no hi parles, que no saps res d’ells, que no els veus, o simplement que fa estona que no hi fas una d’aquelles xerrades llargues, els trobes a faltar. Fins i tot pots arribar a una espècie de malestar amb un mateix, ja que necessites parlar amb algú que sàpiga de tu, que et doni consells sobre dubtes que se’t presenten davant la vida, ...
I sobre tot si és una persona a la que molt estimes, i que adores, sempre et costa més valorar-la quan la tens amb tu, ja que la confiança és màxima i moltes vegades no penses que hi ha coses que s’han de fer d’una manera i no de l’altre.
Jo crec que moltes vegades no se valorar a les persones que tinc a prop meu, ja que són les que reben totes els meus mals humors, i si que a vegades els intent compensar amb les estones bones que tota persona té, però crec que mai els podré compensar el que ells fan per jo, ja que només d’aguantar-me i fer-me companyia ja és molt. Ja que moltes vegades, amb aquells mals moments que passo, dic les coses massa directes, i considero que puc arribar-los a afectar, o com a mínim molestar-los amb alguns comentaris.
I això és un defecte ben gran que tinc, ja que quan és el moment no me n’adono.
